M’he posat mocador a’s coll
per porer fer de currete;
tenc sa dona pertenete.
vui assemblar a qui bé em vol.
Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Si es meu sogre em regalàs
es blat que té dins Na Mera,
no hauria mester pastera
ni cernedors ni sedàs.