Estimadet, si jo poria
d’ets ossos donar-te es moll!
Jo p’ets homos me degoll:
per tu em taiaria es coll;
no es meu: es de sa camia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Binissalem
139
II
En es colzo tenc cinc juntes
per porer-lo ben vinclar,
i cinc dits a cada mà,
i llengo per explicar
allà on tu me preguntes;
i, com més t’alces de puntes,
més m’acabes d’agradar.
¿Com volies que cremàs
sa llenya verda i banyada?
Ella ja estava cansada
de treure paia d’es jaç.
Donau cartes i envidau
i no entretengueu es joc.
Encara que sia a•lot,
dins es faldar d’es cassot
d’es pern del món duc sa clau.