Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Com te veig, sa set me mata;
beuria de lo teu cor.
Oh, quin beure hi fa tan bo
a una cisterneta d’or
amb un poalet de plata!
Mon pare que duga blat
i mu mare pastarà,
i jo amb menjar i jugar
ja tenc es jornal guanyat.