Jo qui sé un niu de mussols
i tenc d’agafar sa mare.
Per aquí, Toni Fiol,
Toni Fiol, para, para.
¿Que no ho sabies, Pereta,
quan te posares amb mi?
Qui s’emprenya, ha de parir,
o si no, ha de morir:
això és sa teva planeta.
Greu me sap que vós, mon pare,
m’hàgeu servit de guerrer:
que a la que volia bé
li hagi de dir “mu mare”.