Un ramell vaig rebre ahir
pintat amb més de deu coses:
un clavell i dues roses,
canya, murta i tarongí.
En veure'l, li he de dir:
-¿Que era per riure't de mi
que tant d'enciam hi poses?
Oh Juana-Marieta!
Tu m’has guanyat mon voler;
si tu vols, podràs esser
de lo meu cor mestresseta.
Sa corema ja és passada;
Mare de Déu, que no torn!,
que tenc s’esquena escorxada
d’anar-me a colgar dejorn.