-Es calçons me són balders,
perque encara no he sopat.
-¿Per això estàs apurat?
Idò, po’t hi de través.
Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Dins es cap duc sa quimera,
no m’atur de cavilar:
veiam si veurem casar
En Ratolí amb sa Poblera!