Com veig que me n’he d’anar,
es peus me tornen arrere,
que planc haver de deixar
aquesta amor vertadera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Festeig, Tristor
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
139
Volum
I
Núm de pàgina
34
Altres cançons relacionades
No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
