Mu mare no ho vol, no, no,
que festeig per sa finestra;
emperò p’es finestró,
Juan, vine cada vespre.
Set senaies, catorze anses;
quatre cabres, setze peus.
No hi ha cap dona gallarda
que no tenga xixisbeus.
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recoradrà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca samunt s’era.
Es polls prengueren malíci’
perque atupaven sa mare.
-Pollets, ¿a on anau ara?
-A contar-ho a sa justíci’!-
Sa justíci’ va davant,
i es pollets van darrere...
Com foren enmig de s’era,
passaren es temps ballant!