Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.

Que estàs de sana i vermeia,
careta de serafí!
Ditxós serà aquell fadrí
qui amb tu farà pareia.

Un favor he d’agrair
an el sen Miquel Cirera,
i llavò a madò Monera
i an En Juan Pejulí.