Des de Lluc a Formentera
vaig encalçar un coní.Després me tornà fugir
en es port de Capdepera.
I li torn pitjar darrere,
a la fi el vaig aglapir
jo i un qui venia amb mi
a devers Sa Dragonera.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Deià
72
II
Dalt es pont de Na Banyeta
a’s fi de la mitja nit
sortigué pegant un crit
un ratolí en camieta.
Val més esser petitons
i tenir sa llengo bona.
¿Què en farem d’aquella dona
gran esglèsi’ i pocs perdons?
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.