Es moix de menjar té falta
i ho ha posat en magror.
quan surt de dins es fogó,
pega bot i cau dins s’altre.
¿A on són aquells bons temps
que vós i jo mos donàvem,
quan vós i jo festetjàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
En Damià és un ramell
de roses d’Alexandria.
¿Saps què m’ha dit Na Maria?
Que no n’hi ha cap com ell.