A terra de la cuncanya
ets abres fan ganivets,
los cuien com ja són secs,
i, qui més fa, manco guanya.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Feines medi rural, Humor i comicitat, Rivalitat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
36
Volum
II
Núm de pàgina
349
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.
Tant m’alegren dones veies
com un tió secorrat,
com un abre carregat
de formigues carnisseres.
Tradicionari de Mallorca
