Enc que estigueu a venir
vint anys, alegria meva,
sempre som aquella que era;
jo no mud per cap fadrí.
Era jove i no sabia
què cosa era tenir amor;
ara veig que és mal major,
i una fadrina el congria.
- Perquè estava enamorada
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.