Margalida, la gent diu
que es servidors t’han deixada;
si lo meu servir t’agrada,
m’aconhort d’estar catiu.
Cadascú se’ n va amb sa seva
i jo me’n `niria amb vós.
Que és de mal estar gelòs
d’una cosa que no és seva.
De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.