Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Voldria que es sol fos post
i que es de demà fos fora,
perque tenc dins Son Perot
una nineta que plora.
Sa mare li ha promès
unes racades vermeies
per penjar-li a ses oreies,
perque ningú li diu res.