De farinota dolenta
i segó, fan mescladís,
i, dins es forn, un pastís.
Sempre en veuen cinc o sis
que jeuen de mal de ventre.
Si em venies per cançons,
a mi no m’hauries a cames,
posadora de raons
i robadora de fames!
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.