Tenc peus i no tenc cames,
i qualque pic me fan coix
es qui em prenen per son compte
i no me coneixen molt.
Un vers.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
204
II
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.
Quan ve que és de dia clar,
veig un estel que se posa.
Ara vénc, cara de rosa,
i te deman per esposa;
ja et basta tant de penar!
Es cantó de l’hospital
el passes com un falcó,
i en esser en es cantó
gira’t an es Puig Major
i entra en es segon portal
i saluda en general
a tota sa reunió
i dins ses mans de s’amor
entregues es memorial.