En Bartomeu Galaverna,
jo no sé si el coneixeu,
son pare l’ha fet hereu
d’un moix i una llanterna.
Sa llenterna s’és cremada
i es moixet qui ja s’és mort;
el jove no té conhort
quan veu s’heretat tudada.

Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà:
ja no em veuran festejar
de bon gust en aquest món.

Ets homos fan de botxins
i ses dones fan de lladres;
no són casats i ho pareixen,
i n’hi ha dins totes ses cases.
Els claus i les claus