Sempre jo i tu gemegant
tenim aquesta quimera:
es bec va davant davant
i ets uis miren cap enrere.
Les tisores
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Artà
184
II
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Hala curro, mirat’hí
en ballar aqueixa mateixa:
saps quina jove és aqueixa
per fer ballar un fadrí!
Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.