Vaig sentir “Jesús, Déu meu!”,
i no poria pensar què era:
va esser es cap de sa somera
que se topava amb so meu.

Quan me diuen que ets dolent,
faç una riaia fresca:
jo no crec que amb tu patesca,
i, si patesc, hi consent!

Una cosa com una rosa
que no camina ni corre,
ni menja ni beu,
i, si ho posen com se deu,
camina, corre, menja i beu.
Un ou, que, ben covat, en surt el pollet.