Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.
Ella pega un gemegó
com si l’ànima a Déu das.
Toca’m es pols i veuràs
quan gemec, si tenc raó.
Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.