De matí no gos cantar
perque estic empegueït:
com ve que es sol és sortit,
llavò peg qualque glapit:
-L’amo, duis es berenar!
T’escric amb tinta vermeia
perquè de negra no en tenc.
Pens en tu cada moment
igualment si sempre et veia.
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.