Es dilluns, com mos trobam,
molta son i poca gana.
I es dimarts també el pesam
amb sa mateixa romana.
I es dimecres mos trobam
a prop de mitjan setmana.
I es dijous consideram:
-Prompte la tendrem passada!-
Es divendres no menjam,
perque té sa carn privada.
I es dissabte mos posam
rellotge i bona mudada
i a festejar mos n’anam.

Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!

Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.