Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
De vint fins a vint-i-quatre
sa fadrina està en es punt;
i si passa més amunt
i no té qui la pregunt,
ja se fa monja o beata.
Ja vos hi han arribada!
Tot arriba a tenir fi.
Vos provaran de tenir,
perque no ralleu amb mi,
dins una cambra, tancada.
Jo ja som tornat veiet,
hi veig poc i no tenc dents;
en veuen molts d’es meu temps
que duen un gaiatet.
Tradicionari de Mallorca
