Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
No n’ordonen a malalts
de segar amb escaraders.
Ja són bons aquests doblers
per fer musiques i balls!
Un cavaió en tira deu
tant si és garba com restreta.
Guardau-vos de berganteta
que en festeja nou o deu!
Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Tradicionari de Mallorca
