Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
En esser davant el Temple
a dur fonoi entraré
per sa gent d’es meu carrer
qui té tant de mal de ventre.
Garrida, en la mà tenguéreu
la canya per a pescar
i el peix a la pesquera,
no el sabéreu agafar.
Com ell ne tendrem tan poc
de sa Rota Xuriguera,
es dissabte de Sant Pere
ja anirà a aferra qui pot.
Tradicionari de Mallorca
