Damunt es Puig de Sant Nofre
hi habita un capellà
que, de tant de dejunar,
ha tornat tot pellerofa.

S’aiguera no tendrà floc
en no esser d’aquell estret:
ha romput es cadafet
perque beguéssem més poc.

Si no mos donau panada,
no la vos agrairem,
i a sa fia li direm:
“Ratada, més que ratada!
Tu t’has alçada de punt
i t’has posada damunt
sa veta plataionada”.