Ma germana Costumbrella,
cop d’aspi, mànec de destral,
lo que m’heu encomenat
s’aigo li haurà fet mal.
Li havia comanat que pastàs, i hi posà massa aigua.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sencelles
Núm de glosa
109
Volum
II
Altres cançons relacionades
Set setmanes va tenir,
a son costat, una llaga;
del mal va quedar curada
sens cap cosa posar-hí.
Na Xiroia, qualque dia
feia miracles, germans:
feia créixer es mitjans
que en es convent hi havia.
M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Tradicionari de Mallorca
