Si no fos per noltros dues
que alegram un poc es tai,
ses altres no canten mai,
jo no sé quin punt se duen.
Per ventura pensau ara
ane qui dareu es “sí”.
Si el me donàveu a mi,
quina alegria per mi!
Quin enuig per vostra mare!
Vénc en el món sense mare
i pare no en tenc tampoc;
era moro i el cremaren,
llavò a mi me batiaren
quan vaig sortir d’es seu foc.
L’aiguardent