Com es tren va arribar a Artà
amb sa màquina enflocada,
daren molta d’ensaimada
i un puro per a fumar.
Que visca Don Rafel Blanes
de dins la vila d’Artà!

Sa jove, vós que duis dol,
que vos trob d’agraciada!
¿Voleu estar per criada
amb un jovenet tot sol?

Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.