Un any, a dins sa corema,
es març se posà ploguer;
pastor hi va haver qui tragué
bolets per damunt s’esquena.

Jo no tenc pare ni mare,
ni ningú que em vulgui bé,
però soldat me faré
i per pare el Rei tendré
i la Reina per mare.

Avui celebra la festa
el més gros sant.
Conforme diuen, fou gegant
de garan altura;
i conforme a sa figura
la veig molt bé.
Per gaiato duu un fasser
i passa un riu,
amb un Minyonet que riu
damunt s’espatla;
amb Ell s’entretén i parla
coses divines.
Oh, nobles calatraviners,
quina diada!
Tota sa vostra currada
’vui surt a llum.
Estau alerta a s’alum
per por d’olor,
que seria un desfavor
per una al•lota
que és convidada!
Vos diran qualque paraula
que haureu de guardar.
Se farà un gran dinar
cosa pomposa-;
Arròs amb cabra ronyosa
a bastament,
i vinet del més corrent
i batiat;
i de figues un bon plat
de tota casta.
Aquest dia tot se gasta ,
calatravins.
Tot l’any anau amb xoquins,
espellingats,
bruts com uns escaravats,
plens de pudor.
Emperò en sentir s’olor
d’es juriol,
per pobre que sia , un vol
honrar sa festa
de Sant Cristòfol. Festa
se n’ha de fer.