Avui celebra la festa
el més gros sant.
Conforme diuen, fou gegant
de garan altura;
i conforme a sa figura
la veig molt bé.
Per gaiato duu un fasser
i passa un riu,
amb un Minyonet que riu
damunt s’espatla;
amb Ell s’entretén i parla
coses divines.
Oh, nobles calatraviners,
quina diada!
Tota sa vostra currada
’vui surt a llum.
Estau alerta a s’alum
per por d’olor,
que seria un desfavor
per una al•lota
que és convidada!
Vos diran qualque paraula
que haureu de guardar.
Se farà un gran dinar
cosa pomposa-;
Arròs amb cabra ronyosa
a bastament,
i vinet del més corrent
i batiat;
i de figues un bon plat
de tota casta.
Aquest dia tot se gasta ,
calatravins.
Tot l’any anau amb xoquins,
espellingats,
bruts com uns escaravats,
plens de pudor.
Emperò en sentir s’olor
d’es juriol,
per pobre que sia , un vol
honrar sa festa
de Sant Cristòfol. Festa
se n’ha de fer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Bunyola
Assonant
11
IV
En sa primera vegada
te vaig donar tot es bé:
aquí tens es claveller
estès dins es sementer
sense cap branca taiada:
tu sa soca li has danyada
per tot es temps que viuré.
Al•lotetes, cantau fort,
que es cantar és devertiment;
si per aquí passa gent,
no diguen:-Vaja un tai més mort!
Ja poreu pegar, mu mare,
que no m’espanta es bastó!
Un jove de tant d’honor,
perquè és pobre, ¿no us agrada?
Ara vos torn dir, mu mare,
que no mud s’intenció.