Aficau sa fauç endins
antes que l’amo no vénga.
Segau! que un raio us encenga!
¿Que us paguen de garrovins?
Llengo llarga, ¿a on vas?
-Vermeia, ¿no callaràs?
-¿Si callaré? No callaré!
Si caic de s’abre, et mataré.
Una magrana i una serp.
Magdalena Rivetera,
m’han dit que te n’ets d’anar:
faci s’oli qui voldrà,
que te vui acompanyar
allà dellà sa Murtera.