Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Es meu guerrer sempre du
es guardapits d’endiana
i una bossa de llana,
però no hi està ningú.
En Mossega i Na Rapinya
no poren estar plegats,
perque en sa nit jugarien
a conions d’amagat.