Altres cançons relacionades
Una figa martinenca,
crivellada, fa paper.
I jo també que en faré
si arrib a ésser porrerenca.
El Rector de guardiola
venia de passejar.
Li varen robar sa bossa
i llavò sa mula bona.
I li varen fer jurar
que no ho havia de contar
a cap homo ni a cap dona.
“Per això, us ho dic a Vós,
a Vós, Déu omnipotent,
que no sou homo ni dona:
que varen esser aquells dos
qui estan a davall sa trona”.
Ara se troba el cor meu
oprimit com una veta.
Bona nit, Francina-Aineta!
Jo som aquella animeta
perduda per lo cos teu.
Tradicionari de Mallorca
