Tenc s’amor tan estil•lada
com s’aigo d’un safareig;
tant si et veig com si no et veig,
en tu jo la tenc posada.
Ses gracis te’n puc donar,
de ses vellanes que has duites:
totes són estades buides,
no n’he pogudes menjar.
Jo tenc sa veu com un corn
i es parlar molt amorós,
i voldria agradar-vós,
cara de clavell hermós,
tant com an ets uis sa son.