Dos pares i dos fiis – Mallorca Oral

Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Endevinalles

Poble

Porreres

Núm de glosa

Volum

Altres cançons relacionades

Amor, sa primera pedra
ja no la posàreu bé,
i ara es marge ja se’n ve,
tant cau envant com enrere.

Seda blanca és esperança
que envien a un fadrí.
Jo la voldria tenir,
i en Déu la confiança.

Pena, per a mi, no és pena;
pena, per a mi, no ho és;
pena qui se converteix
en alegria, no és pena.