Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Porreres
56
II
Toni, no t’olvids de mi,
que la meva amor mai muda;
jo la tenc tan ben segura
com la pena i l’amargura
que el Bon Jesús va patir.
¿Per què no veniu, amor,
a missa a Sant Honorat
qui cura de mal de cap
i Sant Marçal de dolor?
Ses muntanyes de Porreres
són ses de Monti-Sion;
Bon Jesús! i no sé com
no hi han fetes oliveres!