Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Porreres
Núm de glosa
56
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa meva dona a poc a poc
se voldrà riure de mi:
m ’envia an es molí
i, de passada, a dur foc.
“Bono”, va dir es sedasser
quan tengué sa tassa plena;
“aquesta i mitja dotzena
ja comencen a estar bé”.
Sa teva amor, Gabriel,
si jo l’alcanç, poré dir
que en vida he tengut el cel,
la glòria abans de morir.
Tradicionari de Mallorca
