Es matí menjam colada,
horabaixa formatjons.
Cama-rotges i ugons
vagi tot dins sa falcada.
’Moreta, voga, voguè,
voga que la mar és bruta:
si t’enquantr en terra eixuta,
de los teus uis fugiré.
Quan jo era petitó,
amb sos meus amics jugava;
p’es carrers me rossegava:
lo que fa un infantó.
A mu mare, per sabó,
molts de doblers li costava.