Vaig amollar a una banda,
pensant a s’altra tenir;
i com ha vengut la fi,
no tenc allà ni aquí,
ni tenc a una part ni a s’altra.

Una fadrina, com planxa,
amb quin goig deu estar,
com veu que s’ha de casar
amb don Quixot de la Manxa!

P’es camí la m’he pensada,
i en arrivar l’he de dir:
que, en agradar-me un fadrí,
diré que m’ha festejada.