Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Ses gallines campaneres
fan ets ous de dos en dos:
un per l’amo i un per vós,
i los pobres segadors
que mengin pedres fogueres!
Hala curro, mirat’hí
en ballar aqueixa mateixa:
saps quina jove és aqueixa
per fer ballar un fadrí!