Altres cançons relacionades
Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.
Just d’un moscard molt valent,
en feren cent bastiments
i cent llanxes canoneres,
taules, buffets I pasteres,
cent barcos per navegar.
I de lo que vaig deixar,
com ho varen replegar,
me va treure per comprar
Sa Jordana i S’Estepar
i es terme de Son Servera,
dalt a baix de sa ribera
i tot es pinar que hi ha.
Si Déu ho vol, n’hi haurà
per tot un any estellar,
i per formiguers cremar
nou mil anys a una terra.
¿Saps què em va dir En Colau Xina?
Que no volia segar,
que mai n’havia vist dar
a malalts per medecina.
Tradicionari de Mallorca
