Altres cançons relacionades
Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Jo som una coïdora
que m’agrada sa solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perque estic enamorada.
Jo no sé com hi ha dona
qui gos entretenir-ló.
No va mai a cap sermó;
ell sols no sap si hi ha trona!
Tradicionari de Mallorca
