Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.
D’estiu, en haver segat,
mos casarem, amor meva;
veurem la gent de ca teva
si de rallar haurà acabat.
Que canti qui té cantera;
jo ja no sé pus cançons.
De crostes i roegons
ja en duc dins es butxacons
cosa de mitja cortera.