Es fum se’n va i no torna.
Així te n’anasses tu!
No t’enyorarà ningú,
perque ets homo de mala ombra.
D’estiu, en haver segat,
mos casarem, amor meva;
veurem la gent de ca teva
si de rallar haurà acabat.
Pensau-hi primer, garrida,
i llavò es sí ja dareu;
no vos ne penedireu
de ca vostra haver sortida.