Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Selva
Núm de glosa
92
Volum
II
Altres cançons relacionades
De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.
Dins ses muntanyes de Seuva
hi ha roses i jardins,
ses al•lotetes són guapes
i es joves xerafins.
L’any passat en aquest temps
es negoci em curtejava.
No dic que me falti ara,
però no me’n sobra gens.
Tradicionari de Mallorca
