Quin món tan desigualment,
que un és ric i s’altre pobre,
un tot nu, s’altre du roba,
un té pa, s’altre talent,
un té barram que li sobra
i s’altre no té cap dent!
A Nadal, metles torrades
i qualque glopet de vi:
això és que m’alegra a mi,
però ve clares vegades.
Jo m’és seguit berenar
d’un badai dificultós
i dinar d’un “adiós”
i sopar d’un “¿com te va?”