Sou reina i emperadora;
ja no poreu pujar més,
en no ser que Déu volgués
que del cel fósseu senyora.

Quant sent ses xeremies,
m’he d’amagar
i fermar-me ses cames
per no ballar.

D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.