Carta, parteix aviada,
no t’atures p’es camí
fins que t’hauràs entregada
en mans d’aquell xerafí.
Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.
Es pagès diu, per Ciutat:
- No vaig de faves ni guixes,
només d’arròs amb espícies,
i Na Seuvana que pag!