S’eriçó se passejava
i una llebre va encontrar;
sa llebre li preguntà
devers a on pasturava.
Dos enamorats tenia:
un mort, i s’altre a presó.
¿Vós que no voleu, Senyor,
que en el món tenga alegria?
Un any, a dins sa corema,
es març se posà ploguer;
pastor hi va haver qui tragué
bolets per damunt s’esquena.