Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Tenc bona veu per escriure
i bones mans per cantar
i bon cap per caminar
i bones cames per riure.