En anar a Ciutat, duré
una bona medecina
per donar a Na Catalina,
veiam si la curaré.
Em diuen: −¿De qui dus dol?
¿Que és mort ton pare o ta mare?−
I jo dic: −No ho són encara;
és s’amor, qui no me vol!
Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.