Per esser s’amor primera,
molt malament m’has tractat: no és que m’hagues enganat, però has fet de manera.
Estimada, cara d’or,
prenda volguda i garrida,
da’m una gota de vida.
¿Que és de bronzo, lo teu cor?
Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!