Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i com veig vaixell passar,
de deçà o de dellà,
a l’instant estan remuis.
Es doblers i ses amors,
allà on són, se demostren.
Ses lletres poc hi importen;
basta parèixer senyors.
Si sa civada no em prova,
en es blat m’adobaré.
Mestre Pau m’haurà de fer,
de fusta, una esquena nova.