‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.
Es divendres, alegria!
Demà dissabte serà.
Si Déu ho vol, tenc d’anar
a veure la vida mia.
En esser devers Consei,
sa civada ja no hi grana;
es teu cor, Sebastiana,
se torba a dar-me remei.