Vós me vàreu enviar
carta d’amors a Muntanya,
i jo, tan pobra de manya,
no us vaig sebre contestar.
Si jo altre llum no tenia,
garrideta, sinó es teu,
i no m’assistia Déu,
a les fosques moriria.
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.