Estimat, ausent de vós
jo no crec que viure puga.
Vénga la mort per tots dos,
si no, a mi que me’n duga!
Com me vaig trobar millor,
qui dà tomb sa malaltia,
bé pensava i no sabia
ane qui agrair es favor.
El qui està llogat, tal volta
no pot anar allà on vol;
i vós, careta de sol,
vos mir i pareixeu morta.