Sa mare molt rara; son pare un esquitx: per això té cara de cèntim i mig.
Cançons de copeo
Artà
L’any qui ve barataran es fadrins amb pedaçots, i an es viudos amb al•lots a ningun preu los voldran.
Jo me vaig aconhortar com vaig pensar en lo ropit: un animal tan petit, per viure, passar la mar.
Adiós, amor perduda! Lo que és estat, siga estat. Venturosa la que muda primer que s’enamorat!
