Bon dia, cap de mussol;
tateix no m’afinaràs,
perque el qui ha fet el cas
era en sa nit i tot sol.
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
El Rei m’ha fet un favor,
si no fos per una cosa:
que hauré de deixar una dona
que està en es carrer Major.